El feminisme es pot definir com la creença en la igualtat social, econòmica i política dels sexes. Al llarg de la història occidental les dones van ser confinades a l’esfera domèstica mentre la vida pública era reservada per als homes. A l’Europa medieval, les dones tenien negat el dret a la propietat, a l’estudi o…

Muts i a la gàbia. Callar, acatar i obeir. El poder invisible de la por, eixa gran sabotejadora interna. Sense la repressió el franquisme no s’hagués pogut consolidar i no hagués durat. Franquisme i repressió conformen una parella inextricable. Per construir el Nou Ordre i el nou Estat calia arrancar d’arrel totes les forces i…

Des dels anys seixanta del segle vint al País Valencià com a la resta de l’Estat es va estendre un moviment vaguístic que començà en grans empreses per després arribar a empreses mitjanes. El sacrifici altruista d’una minoria militant de treballadors va ser decisiu a l’hora d’impulsar les vagues i les protestes. Es tractava d’una…

La lluita de les dones per la igualtat té una llarga història. Amb la següent ficció audiovisual volem recuperar un episodi d’aquest recorregut.  En concret, ens traslladem a l’any 1934, un any marcat per la crisi econòmica, l’atur i la corresponent conflictivitat social, amb nombroses vagues arreu de l’Estat,  també a les comarques de Castelló,…

Il·lustració de Vane Julián. Reportatge de Gessamí Forner. Durant la dictadura, el parc Ribalta de Castelló va ser punt de trobada d’homes de diverses generacions. Entre bancs, arbustos i arbres xerraven, feien bromes, organitzaven escapades —a València, a Sitges—, mataven el temps i, si hi havia sort, lligaven. Era l’únic lloc de Castelló on un home gai…

Un reportatge de Violeta Tena. Josefa Barberà va nàixer l’any 1932 al mas de Collet, punt intermedi entre Atzeneta i Benafigos. En aquella terra de secà, els pares i els set germans van viure del conreu de l’ametlla, l’oliva, la pataca… i van transitar pels anys de la postguerra com van poder. De lletra, diu,…