Una llengua necessita un norma eficaç i funcional acceptada per la seua comunitat de parlants. La llengua catalana moderna fruit d’una història amarga i atzarosa no va comptar amb una gramàtica fins l’any 1918 i d’un dicccionari fins l’any 1932. Al País Valencià l’any 1932 a la ciutat de Castelló diferents personalitats del món cultural…

El govern de Largo Caballero decidí el 6 de novembre de 1936 traslladar-se a València com a conseqüència de l’avanç de les tropes franquistes. Del 7 de novembre de 1936 al 31 d’octubre de 1937 València esdevingué la capital de la República. El cap i casal es convertí en la capital de l’antifeixisme mundial. El…

El creixement econòmic, els canvis socials, les carències materials i la continuïtat del règim franquista van provocar un augment de les tensions socials i polítiques. Al llarg de la dècada dels seixanta es va produir un increment dels conflictes laborals, una radicalització de sectors estudiantils i el sorgiment de moviments de protesta veïnal. El major…

L’ambient d’efervescència social i política que es vivia a l’Estat espanyol en la dècada dels setanta tenia també el seu correlat en el camp educatiu amb la creació d’unes pioneres escoletes en valencià obertes a la renovació pedagògica que trencaven d’arrel amb el model educatiu nacionalcatòlic de l’escola franquista. D’un costat, n’hi havia les ganes…

El Jardí del riu Túria és una de les conquestes veïnals més importants de la població valenciana. Les autoritats franquistes volien que una autovia travessés la ciutat de banda a banda. Com a zones verdes només n’hi havia els jardins de Vivers i el Botànic. El moviment veïnal va aconseguir aturar aquest projecte i convertir…

Quaranta anys després de la guerra civil, tornà a València Federica Montseny, històrica dirigent anarquista i la primera dona que fou ministra electa a Europa, segons la seua biògrafa Antonina Rodrigo. El 28 de maig de 1977 unes vint mil persones ompliren la plaça de bous del cap i casal en un míting organitzat per…