El Jardí del riu Túria és una de les conquestes veïnals més importants de la població valenciana. Les autoritats franquistes volien que una autovia travessés la ciutat de banda a banda. Com a zones verdes només n’hi havia els jardins de Vivers i el Botànic. El moviment veïnal va aconseguir aturar aquest projecte i convertir el llit del Túria en un extens jardí urbà. Rafa Burgos al seu blog sobre història de l’ecologisme al País Valencià assenyala que «el 1976 l’índex de zona verd per habitant era de sols 0,69 m² quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana entre 9 i 11 m². Per tant l’alternativa de fer una gran zona verda al Túria fou l’opció que defensà el potent Moviment Veïnal sota l’eslògan: “El llit del Túria és nostre i el volem verd”».

A partir dels primers dels 70 el moviment ciutadà experimenta un fort creixement. Segons l’historiador Ismael Saz (1990) a «Història del País Valencià», «la persecució a què es veieren sotmeses les primeres associacions de veïns, com ara les de Malva-rosa i Orriols, no impedí la multiplicació del moviment veïnal, ni la realització de creixents mobilitzacons en defensa de llit del Túria o el salvament del Saler». Les associacions veïnals en pocs anys s’estengueren per totes les grans viles del país i foren una escola d’aprenentatge de la democràcia per a ciutadans d’orígens ben diversos.

D’acord amb l’article de Maria Josep Picó «Arxipèlags trencats: Territori i conflictes ambientals al País Valencià» (Fundació Nexe) les bases teòriques dels primers moviments ecologistes valencians es troben al Manifest de Benidorm de 1974 i al Manifest Ecologista del País Valencià de 1977. A Castelló de la Plana la Colla Ecologista es funda l’any 1978 en defensa del Pinar del Grau i contra el camp de gols, i la central tèrmica d’Andorra. La seua història detallada es pot resseguir amb la lectura del reportatge «Ara que tenim 25 anys. De la Colla Ecologista de Castelló als nous masovers de Penyagolosa» del web «Històries de Castelló».

Per la seua banda, Carles Dolç (2021) explica al llibre «Del Saler al Túria» que fins al 1975 el protagonisme de la lluita urbana, el va tindre el moviment «El Saler per al poble». Gràcies a l’èxit de la lluita pel Saler alguns activistes que l’havien encoratjat van decidir implicar-se en la reivindicació del llit vell del Túria. Es van organitzar diferents activitats en el mateix riu fet que enllaçava amb la tradició popular de celebrar la Pasqua en el mateix llit del riu. En aquella època les associacions veïnals tenien molta força i van organitzar activitats contínues al riu durant els anys 1976 i 1978 per reivindicar que es convertís en un parc urbà.

El moviment «El llit del Túria és nostre i el volem verd» va ser transversal i va tenir el suport de sectors socials diversos. L’oposició democràtiva hi va estar molt activa però també es van implicar institucions i persones que anaven més enllà de l’antifranquisme. Cal recordar que com va passar amb la campanya «El Saler per al poble», el diari conservador «Las Provincias» va fer un seguiment de les accions als barris, va publicar cartes al director i la seua directora María Consuelo Reyna es va posicionar a favor de fer un gran parc urbà al llit del riu. Una aliança ciutadana heterogènia amb suport mediàtic aconseguí aturar un projecte monstruós que hagués canviat la fesomia de València convertint-la en una gran autopista urbana.

Estirant del fil…