Les primeres escoles en valencià i la renovació pedagògica

517

L’ambient d’efervescència social i política que es vivia a l’Estat espanyol en la dècada dels setanta tenia també el seu correlat en el camp educatiu amb la creació d’unes pioneres escoletes en valencià obertes a la renovació pedagògica que trencaven d’arrel amb el model educatiu nacionalcatòlic de l’escola franquista. D’un costat, n’hi havia les ganes de crear un model d’escola democràtica, laica i valenciana, i, de l’altre, tot un seguit de teories pedagògiques que demanaven pas. I n’hi havia sobretot la il·lusió per part de mestres joves innovadors i compromesos de construir una escola diferent que entronqués amb l’escola republicana i amb les pedagogies crítiques.

Maria del Carmen Agulló i Andrés Payà (2012) al seu llibre «Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976)» destaquen com al final dels anys 50 i principi de 60, un grup de mestres joves amb inquietuds pedagògiques i, alhora, valencianistes, van buscar un lloc per canalitzar les seues aspiracions educatives innovadores i van recórrer a una entitat que, malgrat la desfeta cultural del franquisme, es mantenia a València: la societat regionalista cultural Lo Rat Penat. S’hi feien classes de valencià normatiu i «entre els professors hi havia Enric Valor, Carles Salvador i Josep Giner; i a la biblioteca es conservaven llibres de pedagogia innovadora de la II República, publicacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, diccionaris de català, revistes com Quaderns d’Estudi, Revista de psicologia i pedagogia, Butlletí de Mestres… A més, la secció comptava amb una secció de pedagogia, entre altres» (p. 33). En paraules de Rosa Raga, Lo Rat Penat es convertiria en una autèntica escola de Magisteri alternativa a l’oficial. Es comencen a fer alguns temptejos d’escola activa seguint les tècniques Freinet.

El terreny era més aviat eixut. Feia molt que no plovia per terres valencianes tot i que si es cavava una mica fons es podien trobar precedents d’una escola laica, coeducativa, antitautoritària i moderna. El moviment de l’Escola Nova creat a finals del XIX serveix de pauta per a la renovació de l’escola. Els seus conceptes clau eren llibertat, vitalitat, activitat, individualitat i col·lectivitat. El 1876 es funda la Institución Libre de Enseñanza i el 1901 l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Celestin Freinet, Maria Montessori, Ovide Decroly, Alexander Neill, Carl Rogers, Paulo Freire i Makarenko esdevenen autors indispensables per bastir una escola alliberada de la matriu autoritària, espanyolista, masclista i religiosa. A casa nostra durant la II República l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana impulsava la introducció del valencià a l’escola i va sol·licitar la creació de càtedres de valencià a les Escoles Normals de Mestres i a la universitat. Vicent Pitarch (2008) al seu llibre «Escola Censal» destaca l’experiència pedagògica de la Colònia Escolar Valencianista l’any 1933 a Santa Pau d’Albocàsser impulsada per Carles Salvador i ja avançada la guerra assenyala que el ministeri instituïa les càtedres de valencià als instituts de València i al Francesc Ribalta de Castelló de la Plana. Trenta-quatre anys després també a Santa Pau d’Albocàsser tenia lloc el «I Estatge sobre llengua i cultura» impulsat per la Secció Pedagògica de Lo Rat Penat, creada l’any 1964.

El curs 1967-68, el valencià s’oferia com una optativa en els instituts de batxillerat de Vila-real, Onda, Sagunt i a la filial del Lluís Vives a Alaquàs. L’octubre de 1968 en l’àmbit de la iniciativa privada es produeix el primera assaig d’escola en valencià, la Tramuntana que després es diria Mistral i La Masia. L’any 1971 es funda Les Carolines i un curs després La Comarcal a Picassent, i l’any 1975 naixia a l’Eliana una nova escola en valencià, La Gavina. Un any després a Castelló de la Plana es crea El Rotgle.

Estirant del fil…