La lluita de les dones per la igualtat té una llarga història. Amb la següent ficció audiovisual volem recuperar un episodi d’aquest recorregut. 

En concret, ens traslladem a l’any 1934, un any marcat per la crisi econòmica, l’atur i la corresponent conflictivitat social, amb nombroses vagues arreu de l’Estat,  també a les comarques de Castelló, en les quals les dones treballadores hi van jugar un paper molt actiu. En aquest context de conflictivitat, es van materialitzar nombrosos acords laborals de diferent índole, relacionats principalment amb el repartiment del treball.

L’associació de dones treballadores “El Despertar Femenino”, organitzades dins del Centre Obrer La Unión -situat a la Ronda Magdalena-, es van rebel·lar enfront de les bases del treball negociades i aprovades pel Jurat Mixt, pel qual es demanava que sols anaren homes a la recol·lecció de les taronges, excloent-ne les treballadores. Els Jurats Mixts, integrats per patrons i obrers, van ser creats el 1931 per Largo Caballero, Ministre de Treball, per regular les relacions laborals en el sector agrari. Amb l’aprovació d’aquesta mesura es pretenia garantir el repartiment del treball, de manera que totes les famílies tingueren almenys algun ingrés a través dels seus caps de família. Oblidaven, però, que moltes dones també eren caps de les seues famílies.

Després de la pressió feta, amb un intent de vaga general, les dones d’El Despertar van aconseguir la modificació de les bases aprovades i que aquestes inclogueren que pogueren treballar també les dones que eren caps de família: vídues, solteres emancipades dels pares o casades que tingueren els seus marits incapacitats per a treballar. Les dones van aconseguir, mitjançant la lluita, que es reconeguera aquesta realitat. 

El següent audiovisual representa un episodi inspirat en aquells fets. Es tracta d’un capítol que forma part de la llarga lluita per la igualtat que continua fins el present. En aquell moment el salari de les dones es considerava un complement al salari masculí, sacrificable en moments de crisi i atur, amb l’única excepció de les famílies amb absència d’un home adult, únic cas en què una dona podia ser considerada cap de família. Avui dia és aquesta mateixa concepció del salari familiar masculí la que subjau a les desigualtats salarials entre dones i homes contra les quals seguim rebel·lant-nos.

Perquè venim de molt lluny i tenim encara un llarg camí per caminar. Treball igual, igual salari!

Des d’Històries de Castelló volem retre un homenatge a les nostres antecessores, veïnes anònimes que amb el seu esforç van empènyer el canvi social: contra la desigualtat salarial, per assolir millores en salut laboral, davant de l’assetjament sexual, etc. Dones referents que en massa ocasions van haver d’enfrontar-se a moltíssimes penalitats, incloent acomiadaments, detencions, presó, tortura i mort. 

Estirant del fil…