Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia

524

El creixement econòmic, els canvis socials, les carències materials i la continuïtat del règim franquista van provocar un augment de les tensions socials i polítiques. Al llarg de la dècada dels seixanta es va produir un increment dels conflictes laborals, una radicalització de sectors estudiantils i el sorgiment de moviments de protesta veïnal. El major desafiament al règim va provenir del nou moviment obrer. No van reeixir els intents de la dictadura per intergrar l’obrerisme dins del sindicalisme vertical, i tampoc la repressió va poder aturar les protestes laborals i acabar amb el moviment obrer. L’expansió econòmica notòria a partir de 1963 impulsava la reivindicació de millores salarials i laborals.

L’any 1976 tindrà lloc una de les primeres grans manifestacions en què els valencians exigiren «Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia». Aquest va ser el crit que va ressonar en places i carrers del País Valencià després de dècades de silenci i repressió. Milers d’obrers d’origen immigrant s’unien a la reivindicació per una autonomia pròpia com a plataforma de millora material de les condicions de vida. L’oposició al règim estava encapçalada pel Partit Comunista (PCE), però arran dels fets del maig del 68 a la seua esquerra van sorgir tot un conjunt de nous grups que aspiraven a liderar la destrucció de l’estat burgés i la instauració d’un estat socialista. Tots aquests grups marxistes amb forces nacionalistes acabarien participant en plataformes unitàries com la Taula Democràtica el 1973, la Junta Democràtica i el Consell de Forces Polítiques del País Valencià el 1975, i el 14 d’abril de 1976, després de la dissolució de la Junta i el Consell, es creà la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià sota l’impuls de l’exemple de l’Assemblea de Catalunya. La Taula parlava de programa de ruptura democràtica pacífic i de procés constituent, i apel·lava a l’acció del poble valencià perquè assolís el trencament democràtic. La crònica del diari «Las Provincias» informava que l’any 1976 «120.000 persones segons els organitzadors van protagonitzar el 12 de juliol la més impressionant manifestació que ha tingut lloc a València». La pancarta que obria la manifestació de València deia: «La Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Per la Llibertat, Per l’Amnistia, Per l’Estatut d’Autonimia, Pel Sindicat Obrer».

El 16 de gener 20.000 persones es van manifestar, segons el rotatiu conservador, convocades per la Taula, per lliurar al Palau de Justícia 40.000 signatures demanant l’amnistia per als presos polítics. El periodista Jaime Millás a «El Pais» (14/7/1976) informava que la Taula es compromet a impulsar «actes de masses fins que siga irreversible la democràcia per mitjà d’un procés constituent a l’Estat espanyol i al País Valencià pel qual el poble recupere la seua sobirania». Poques hores després d’acabar la manifestació, la policia va cridar a declarar, Lluís Font de Mora, representant del grup Demòcrates Independents, triat per la Taula per fer el discurs davant els manifestants. Segons la crònica de «El País» se’l va interrogar per suposats crits de Visca la República. Una militant del Partit del Treball d’Espanya (PTE) va ser detinguda per portar enrotllada als braços una bandera del partit. La Taula es va dissoldre durant el procés electoral de 1977. La contesa electoral havia començat i els interessos partidistes marcaven la nova lògica política. L’eslògan «Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia» passaria ràpidament a formar part dels annals de la història i un tel de nostàlgia política el cobriria.

Estirant del fil…