La narrativa predominant del passat de Castelló ens trasllada a un poble sense conflictes. La identitat local s’ha construït sobre la concepció d’haver estat un poble amb un comportament conservador gairebé atàvic. Al capdavall, les conclusions de diferents estudis històrics així ho han subratllat.
Tanmateix, amb la publicació el 2006 de l’exhaustiu estudi de l’historiador Manuel Vicent “Conflicto y Revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938″, copsem que tot i l’òbvia manca de fites revolucionàries remarcables, moviments insurreccionals o una especial conflictivitat social, es tracta d’un desencert menystenir l’existència de nombroses vagues i altres formes de protesta. En resum, i seguint el fil de les conclusions del treball de Manuel Vicent, les comarques castellonenques no va ser gaire diferents a la resta de pobles i ciutats durant aquella agitada dècada.
Així doncs, del 1931 al 1936 a les comarques castellonenques es van produir un total de 104 vagues, sent especialment conflictius el 1932 i el 1933 amb un total de 48 vagues. Durant aquests anys, a més de les vagues per motius laborals, esclataren moltes altres amb motivacions polítiques o socials. Per exemple, en solidaritat per acomiadaments, per l’augment dels preus o vagues amb caràcter antifeixista, per posar alguns exemples. Pel que fa a les vagues antifeixistes hi consten tres a les comarques del nord del País Valencià. Dos en 1933 i una en 1934. L’antifeixisme, com constatem, formava part de l’univers ideològic dels col·lectius de la classe treballadora.
La primera de les vagues s’inicia el 17 de juny 1933. Els estibadors de la Societat Obrera La Marítima terrestre del Grau de Castelló es van negar a descarregar el vapor Atlas de la companyia Bremen perquè en el seu pal onejava la bandera hitleriana. Aquest conflicte es va solucionar el dia després per la intervenció del Govern central. A l’octubre del mateix any hi va haver una altra conflicte idèntic al port de Vinaròs.
La Marítima Terrestre va ser una de les societats obreres organitzades més actives al Grau de Castelló. Per exemple, el març de 1934 es van posar en vaga en solidaritat amb els estibadors en vaga del port de València, negant-se a descarregar les embarcacions que venien al Grau de Castelló procedents de València. També, l’octubre de 1934 es van posar de nou en vaga junt als obrers de la construcció i algunes fàbriques i tallers de Castelló, en el marc del moviment revolucionari d’Astúries. Com a represàlia el govern civil va ordenar que es clausurara aquesta Societat, junt amb el tancament d’altres organitzacions polítiques o d’espais com el Centre Obrer de la Ronda Magdalena, l’epicentre de les lluites obreres a Castelló.
LA MARÍTIMA TERRESTRA
SOCIETAT OBRERA del grau. adherida a la cnt.
Els treballadors del Grau i Vinaròs es van rebel·lar contra el que passava en l’Alemanya nazi, amb una actitud solidària i de lluita. Però, en canvi, és el govern espanyol, a l’igual que la resta de governs europeus, qui seguia mantenint una actitud de tolerància front al que ja estava passant en aquell país. Recuperem les declaracions del governador civil al fil de la vaga antifeixista dels estibadors de Vinaròs publicades a l’Heraldo de Castellón el 13 d’octubre de 1933:
“Conferencié seguidamente con el alcalde de Vinaroz, haciendole notar que dicho estandarte había sido reconocido por el gobierno español, publicandose en la “Gaceta” el correspondiente decreto que debía hacerse entender a los obreros que el hecho era contrario a las excelentes relaciones de cordialidad con aquel país, estimando que formulada la protesta debía reanudarse el trabajo”.
Recordem que quan aquestes vagues es produeixen a Alemanya ja s’havia incendiat el Reichstag, s’havia prohibit el partit comunista, se suprimien llibertats, els sindicats estaven dissolts, ja hi havien en marxa accions contra els jueus, etc. A més, mirant amb les ulleres dels nostres dies i sabent que 3 anys després aquesta cordialitat va donar pas a la guerra contra la república amb la participació directa dels nazis, encara sobta més aquesta tolerància. Els estibadors del Grau i de Vinaròs, però, van mostrar amb el seu exemple quina era la seua posició a l’hora de lluitar contra el feixisme.
Estira del fil…
El Castelló dels anys 30
Per aprofundir en els agitats anys 30 i la II República recomanem dos obres d’història local publicades per la Universitat Jaume I.
En primer lloc el llibre publicat el 2006 de Manuel Vicent “Conflicto y revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938”. En aquesta investigació coneixerem amb detall el nord del País Valencià més revolucionari, les estratègies dels seus col·lectius protagonistes així com l’impacte social que tenien. Igualment es relata amb detall el desenvolupament de la revolució social poble a poble, les col·lectivitzacions i el salari familiar.
En segon lloc també suggerim endinsar-se en el llibre publicat el 2012 de l’historiador Vicent Grau, “La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva”, en el qual es descriu el context polític i institucional de la ciutat i les seues dinàmiques socials, amb una clara reivindicació dels anys de la II República “com l’edat d’or de la cultura castellonenca i el període més dinàmic, democratitzador i modernitzador de la història de la ciutat de Castelló”
El Grau, un poble combatiu
La història del Grau de Castelló està farcida d’episodis històrics on destaca l’acció col·lectiva del seu veïnat. Les protestes contra la planta contaminant de fertilitzants de Fertiberia i l’estació de Campsa, al nord del Grau, el moviment per recuperar el Pinar – privatitzat durant la dictadura- coincidint amb el primer Ajuntament democràtic, o la defensa del paratge natural de les Illes Columbretes contra les prospeccions per buscar petroli en la costa mediterrània en són alguns exemples reeixits.
