La solidaritat antifeixista dels estibadors del Grau​

La narrativa predominant del passat de Castelló ens trasllada a un poble sense conflictes. La identitat local s’ha construït sobre la concepció d’haver estat un poble amb un comportament conservador gairebé atàvic. Al capdavall, les conclusions de diferents estudis històrics així ho han subratllat.

Tanmateix, amb la publicació el 2006 de l’exhaustiu estudi de l’historiador Manuel Vicent “Conflicto y Revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938″, copsem que tot i l’òbvia manca de fites revolucionàries remarcables, moviments insurreccionals o una especial conflictivitat social, es tracta d’un desencert menystenir l’existència de nombroses vagues i altres formes de protesta. En resum, i seguint el fil de les conclusions del treball de Manuel Vicent, les comarques castellonenques no va ser gaire diferents a la resta de pobles i ciutats durant aquella agitada dècada.

Així doncs, del 1931 al 1936 a les comarques castellonenques es van produir un total de 104 vagues, sent especialment conflictius el 1932 i el 1933 amb un total de 48 vagues. Durant aquests anys, a més de les vagues per motius laborals, esclataren moltes altres amb motivacions polítiques o socials. Per exemple, en solidaritat per acomiadaments, per l’augment dels preus o vagues amb caràcter antifeixista, per posar alguns exemples. Pel que fa a les vagues antifeixistes hi consten tres a les comarques del nord del País Valencià. Dos en 1933 i una en 1934. L’antifeixisme, com constatem, formava part de l’univers ideològic dels col·lectius de la classe treballadora.

La primera de les vagues s’inicia el 17 de juny 1933. Els estibadors de la Societat Obrera La Marítima terrestre del Grau de Castelló es van negar a descarregar el vapor Atlas de la companyia Bremen perquè en el seu pal onejava la bandera hitleriana. Aquest conflicte es va solucionar el dia després per la intervenció del Govern central. A l’octubre del mateix any hi va haver una altra conflicte idèntic al port de Vinaròs.

La Marítima Terrestre va ser una de les societats obreres organitzades més actives al Grau de Castelló. Per exemple, el març de 1934 es van posar en vaga en solidaritat amb els estibadors en vaga del port de València, negant-se a descarregar les embarcacions que venien al Grau de Castelló procedents de València. També, l’octubre de 1934 es van posar de nou en vaga junt als obrers de la construcció i algunes fàbriques i tallers de Castelló, en el marc del moviment revolucionari d’Astúries. Com a represàlia el govern civil va ordenar que es clausurara aquesta Societat, junt amb el tancament d’altres organitzacions polítiques o d’espais com el Centre Obrer de la Ronda Magdalena, l’epicentre de les lluites obreres a Castelló.

 LA MARÍTIMA TERRESTRA

LA MARÍTIMA TERRESTRA

SOCIETAT OBRERA del grau. adherida a la cnt.

Els treballadors del Grau i Vinaròs es van rebel·lar contra el que passava en l’Alemanya nazi, amb una actitud solidària i de lluita. Però, en canvi, és el govern espanyol, a l’igual que la resta de governs europeus, qui seguia mantenint una actitud de tolerància front al que ja estava passant en aquell país. Recuperem les declaracions del governador civil al fil de la vaga antifeixista dels estibadors de Vinaròs publicades a l’Heraldo de Castellón el 13 d’octubre de 1933:

“Conferencié seguidamente con el alcalde de Vinaroz, haciendole notar que dicho estandarte había sido reconocido por el gobierno español, publicandose en la “Gaceta” el correspondiente decreto que debía hacerse entender a los obreros que el hecho era contrario a las excelentes relaciones de cordialidad con aquel país, estimando que formulada la protesta debía reanudarse el trabajo”.

Recordem que quan aquestes vagues es produeixen a Alemanya ja s’havia incendiat el Reichstag, s’havia prohibit el partit comunista, se suprimien llibertats, els sindicats estaven dissolts, ja hi havien en marxa accions contra els jueus, etc. A més, mirant amb les ulleres dels nostres dies i sabent que 3 anys després aquesta cordialitat va donar pas a la guerra contra la república amb la participació directa dels nazis, encara sobta més aquesta tolerància. Els estibadors del Grau i de Vinaròs, però, van mostrar amb el seu exemple quina era la seua posició a l’hora de lluitar contra el feixisme.

Estira del fil…

Més articles

El valencià a Castelló durant el primer franquisme

El franquisme i tots els que hi col·laboraven tenien l'objectiu clar de desprestigiar tot allò que amenacés la seua cosmovisió. La cultura...

Feministes de Castelló en la Transició (1975- 1985)

Manifestació per la despenalització de l'avortament. Març 1983. Fotografia de Pilar Aymerich. La Transició representa per al feminisme...

Lluitadores i pioneres pel dret a l’avortament

Il·lustració de Verònica Fabregat. Dona que sosté una clau sobre el seu cos. Reportatge de Violeta Tena. L’any 2018...

Esquerra Independent de Castelló. Parlen els protagonistes

Imatge: Aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril del 1982.

Recent

Castelló. Un recorregut des de l’anticlericalisme fins el nacionalcatolicisme

Publiquem un text dedicat a l’estudi de l’impacte del catolicisme en la nostra societat des del segle XIX fins als nostres dies,...

Una passejada pels vestigis del Castelló de la II República

La Segona República (1931-1939) va ser el primer període de govern democràtic en la història de l’Estat espanyol. Va suposar un esforç...

Ara que tenim 25 anys. De la Colla ecologista de Castelló als nous masovers del Penyagolosa

L'ecologisme té noms propis a Castelló, ciutat mitjana del País (poc més de cent mil habitants aleshores), sempre al marge dels...