L’obsessiu interès llibertari per la cultura: l’Ateneu Racionalista de Castelló (1931-1938)​

Fotografia de David Seymour

Explica l’escriptor llibertari Carlos Taibo que en l’imaginari dels nostres dies l’anarquisme es presenta sobretot

  • com una espècie d’anècdota pròpia i estrafolària de la història d’Espanya,
  • o bé com una colla de terroristes pistolers despietats que cremaven esglésies i mataven capellans;
  • o en els millors dels casos com un sector polític o sindical integrat en la defensa de la II República contra el feixisme.

Davant aquestes visions parcials o directament falses, visibilitzar la memòria de les anarquistes és un acte de justícia amb un moviment que hi anava molt més enllà. La seua herència perviu en els nostres dies i en les nostres vides tot i que no siguem conscients. Per exemple, en les pràctiques dels nous moviments socials basades en l’acció col·lectiva sense jerarquies, en l’autogestió i la democràcia directa o en la desobediència civil. També en la lluita contra el treball infantil i la reducció de la jornada laboral per posar exemples vinculats al món sindical, reivindicacions que es van propagar gràcies a l’impuls llibertari.

Alhora, és un exercici de justícia recordar l’obsessiu interès de les anarquistes per estendre l’educació i la cultura entre les classes populars. L’anarquisme sempre ha entès que el cultiu de l’educació i la cultura són alliberadores i els seus militants han estat històricament entossudits en obrir ateneus, escoles o biblioteques on cultivar aquesta relació entre educació i emancipació.

Al fil d’aquest obsessiu interès anarquista rescatem de l’oblit l’Ateneu Racionalista de Castelló. Aquesta iniciativa va existir des del 1931 fins el 1938, al carrer de González Chermà 112, 2n pis; avui en dia conegut com a carrer d’Enmig. Recalquem que estem en el marc d’una època on es conjugava per una banda les grans dificultats famílies treballadores per accedir a l’escolarització i per altra banda el compromís llibertari perquè les persones treballadores foren autònomes de pensament i de l’ensenyament propagat per l’Església i l’Estat.

Mentre a tota España l’index l’analfabetisme era del 32,4%, a Castelló assolia el 45%, especialment concentrat entre els jornalers, els llauradors i els mariners. I sobretot entre la població femenina. El 62% d’homes sabien escriure enfront del 49% de dones.

Les actes de les reunions de l’Ateneu es conserven a l’Arxiu de Salamanca i a partir del seu estudi s’ha publicat un article sobre la seua activitat. Aquest estudi, realitzat per Francisco Javier Navarro, es titula La vida en un Ateneo Anarquista: El Ateneo Racionalista de Castellón (1931-1938) i es pot consultar per Internet. De la lectura d’aquest article destaca l’interès d’aquesta colla d’anarquistes per dos projectes concrets:

  • una Biblioteca i
  • una Escola Racionalista

En el cas de la Biblioteca es va aconseguir obrir i va marcar el dia a dia d’aquest espai. Pel que fa a l’escola no va ser fins el 1936/1937 que es va posar en marxa.

A més, l’Ateneu va servir al llarg dels anys 30 de centre polític de la FAI a Castelló fins a identificar-se plenament amb aquesta organització. La FAI va ser una organització revolucionària formada per col·lectius anarquistes autònoms, amb accions que incloïen des dels robatoris de bancs per a l’adquisició de fons, la constitució de biblioteques populars, o bé l’organització de vagues generals. 

Tornant a la relació de les anarquistes amb la cultura i l’educació recuperem la carta del bibliotecari de l’Ateneu de Castelló publicada l’octubre de 1931 en el periòdic llibertari Solidaridad Obrera, la qual palesa aquest obsessiu interès:

“El Ateneo Racionalista, integrado por jóvenes entusiastas del más sublime ideal, saluda con abrazo fraternal a entidades, grupos e individuos afines y espera de todos los que se encuentren capacitados nos dediquen cuartillas escritas para que nos sirvan de luminaria en el camino que a seguir nos hemos propuesto, que es el de procurar el máximo de cultura que nuestras fuerzas nos permitan entre los que como nosotros vegetamos de un jornal, para ver si de una vez podemos arrojar por la borda todo el lastre de atávicos prejuicios que unos más y otros menos, llevamos consigo. Al mismo tiempo esperamos que todo aquél que pueda desprenderse de algún libro útil nos lo mande para la biblioteca. Esperando ser atendidos, quedamos por y para la causa. Por el Ateneo Racionalista, el bibliotecario. R. CHULIÁ”.

R. CHULIÀ. BIBLIOTECARI DE L’ATENEU

OCTUBRE, 1931. SOLIDARIDAD OBRERA.

L’Ateneu estava impulsat i gestionat per un reduït nucli de castellonencs que espremien les poques hores lliures per dedicar-hi temps a la lectura. En concret hi van formar part de la seua Junta: Vicente García Soler, Rafael Prades, Luis Gómez Carpí, José García Soler, Francisco García Orlandis, Gaspar Membrado Sebastián, Jaime Nacher García y Domingo Cortés Alegre.

Cal emfatitzar la figura del seu president, conegut popularment com Cañarech (Vicente Mercé Arambul), un paleta de la CNT nascut a Almassora i dels militants llibertaris més actius a Castelló durant l’agitada dècada dels 30.

Durant la Guerra civil Mercè va ser vicepresident de la Diputació Provincial i president del Front Popular. Regidor per la CNT, president del Tribunal Popular i del Comitè de Salut Pública. El van detindre per “adhesión a la rebelión” i va passar pel camp d´Albatera, la presó d´Oriola i finalment el van traslladar a la presó de Castelló. Diferents personalitats del règim franquista van declarar al seu favor: el primer alcalde en el franquisme, Gimeno Almela; Mingarro Roca, regidor monàrquic; Ferrandis, president de la Diputació Provincial; Vicente Traver, alcalde, i l´arquitecte Francisco Maristany. El jutge va commutar la pena de mort per 30 anys. En febrer de 1950 li concedeixen la llibertat condicional. L’agost de 1957 s´extingeix la condemna.

VICENTE MERCÉ ARAMBUL (CAÑARECH)

MILITANT DE LA CNT-AIT DE LA CONSTRUCCIÓ

No podem tancar aquesta aproximació a l’Ateneu Racionalista sense destacar el paper de la pedagoga Antonia Maymón, encarregada d’impulsar l’Escola Racionalista de l’Ateneu ja en període de Guerra, dirigida a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys. Maymón va ser una pedagoga racionalista, naturista, anarquista i feminista que va publicar una extensa obra d’assaig, articles i novel·les sobre aquestes temàtiques. Forma part del reguitzell de dones i homes dedicats amb admirable perserverança a la producció cultural llibertària.

En els últims anys diferents investigacions i també un llibre han recuperat part de l’obra d’aquesta pionera. Tot i la manca d’informació detallada sobre l’estada de Maymón a Castelló les actes de l’Ateneu esmenten la seua participació directa pel que fa als primers mesos d’activitat de l’Escola Racionalista. Dissortadament, no tenim més informació sobre la sort que va córrer aquest projecte educatiu, els seus alumnes o el seu pla educatiu.

Neix a Saragossa el 1881, ciutat en la qual estudiarà magisteri. Els seus plantejaments pacifistes com a membre del Comitè Nacional contra la Guerra del Marroc la porten a la presó el 1911 i la deporten a França. Després de l’amnistia de 1913 torna a l’estat espanyol. El pensament pedagògic de Maymón s’emmarca en el naturisme llibertari, la pedagogia racionalista i la preocupació per l’educació de les xiquetes, com es pot veure en l’article “Esbozo Racionalista” de 1931. Defensora de la coeducació, advocarà per un ensenyament basat en l’experimentació i en la llibertat de pensament enfront de l’adoctrinament. Acabada la guerra, és condemnada a 12 anys de presó, encara que ix de la presó en 1944. Torna a ingressar de nou el 1945. Posada en llibertat uns mesos més tard, va sobreviure d’impartir classes particulars. Mor el 1959. En la fotografia veiem a Antonia Maymón i la seua classe cap al 1938, segurament al poble de Beniaján (Múrcia).

ANTONIA MAYMÓN GIMENÉZ

1881-1959


Estira del fil…

Més articles

Esquerra Independent de Castelló. Parlen els protagonistes

Imatge: Aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril del 1982.

El relleu invisible del moviment feminista a Castelló

Il·lustració de Vane Julián. Reportatge de Gessamí Forner. “Sempre hi ha hagut algú fent coses”, resumeix Rosana García,...

La llarga lluita de les dones del Despertar Femenino

Qui no necessita referents per avançar en la vida? La història del compromís i la utopia a Castelló està mancada de baules...

El 4 de maig de 1890. La primera manifestació pels drets dels treballadors i les treballadores

Obra de Vicent Castell i Domènech (1871-1934). Segadors castellonencs, 1901. Museus de Belles Arts de Castelló. L'herència...

Recent

Memoria del exilio de Joaquín Varea Queralt

Joaquín Varea Queralt. Fotografia de Francesc Durà 1. Introducción

La subcultura gai a Castelló, un amor en la penombra

Il·lustració de Vane Julián. Reportatge de Gessamí Forner. Durant la dictadura, el parc Ribalta de Castelló va ser punt...

El 4 de maig de 1890. La primera manifestació pels drets dels treballadors i les treballadores

Obra de Vicent Castell i Domènech (1871-1934). Segadors castellonencs, 1901. Museus de Belles Arts de Castelló. L'herència...